Nuevos Boletaires
Nous boletaires
Tots els boletaires que ens considerem "mig experts" en la identificació d'alguns bolets, no hem d'oblidar que un dia, també vam ser novells.
Boletus satanas
Últimament en el grup del Facebook de l'Associació, estic detectant l'entrada de moltes persones que s'interessen per conèixer si un bolet és comestible, o no, i col·loquen una foto més o menys encertada de la mateixa.
No he de recordar-vos de la dificultat d'identificar un bolet per una foto, i més encara quan aquesta, no compta amb la qualitat adequada, falten detalls i no podem apreciar ni la textura, l'olor, sabor, etc. O sigui que recomanaria no assegurar res, ni afirmar que es tracta d'una o altra espècie, per la responsabilitat que això suposa.
Podem orientar cap a una espècie determinada, o deixar enllaços a diferents bolets similars, mai afirmar. Que sigui el propi neòfit, el que decideix si és o no és determinada espècie, o si la pot menjar o no. A poc a poc aniran adquirint el coneixement necessari per ser un bon boletaire.
“La Generalitat no assumeix les seves responsabilitats...”
Entrevista realitzada pel diari ARA al portaveu del sector científic de la comissió en defensa del Patrimoni Natural a Catalunya.
Josep Maria Mallarach: “La Generalitat no assumeix les seves responsabilitats en els espais protegits”
Josep Maria Mallarach, representant de la Institució Catalana d’Història Natural, va comparèixer dimecres al Parlament per defensar la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya. El sector reclama canvis urgents al Govern.
La declaració alerta del desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural. Quines línies vermelles s’han superat?
L’afebliment o l’eliminació de recursos, i fins i tot la manca de coordinació entre administracions, ha fet que espais naturals que estaven protegits a la pràctica hagin empitjorat. La preocupació no és només per les retallades o per la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes, sinó que aquests fets han comportat pèrdues en el patrimoni natural de Catalunya. Quan parlem de natura, els cicles són molt diferents dels cicles humans. Si es destrueix un bosc madur, un exemple de pèrdua que s’ha produït en els últims anys a Catalunya, no es pot recuperar en dos o tres segles, i és probable que es produeixi una pèrdua de biodiversitat que afectarà una colla de generacions. No només denunciem les retallades, sinó els seus impactes negatius en el patrimoni natural.
La basura no es del bosque
La basura no es del bosque
Hoy he hecho una salida al monte, para buscar setas… Y bueno encontré algunas… Pocas.
Pero en cambio encontré, muchas latas… Por primera vez me he dado cuenta, de que es cierto que algunos "boletaires" son unos guarros…
Señores ¡no cuesta nada! llevarse la basura a casa, en vez de dejarla en el bosque, o colgada de una rama…
Tenemos que tener una actitud más cívica y servir de ejemplo para otras personas, es inadmisible que andemos dejando la basura en el bosque.
Seguiment de la Declaració...
Seguiment de la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya
Primer comunicat de les entitats convocants
A més d'agrair-vos l'adhesió a la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya volem fer-vos partícips dels avenços que van tenint lloc, i confiem poder emetre comunicats més regularment.
Reunides el 6 de maig passat, les entitats convocants* de la Jornada sobre el patrimoni natural que va tenir lloc el 29 de març hem valorat positivament l’acollida que està tenint la Declaració i hem acordat dur a terme diverses accions, ja que entenem que ni la Jornada ni la Declaració eren una finalitat en si mateixes. Per tal de facilitar que les reclamacions que recull la Declaració arribin a bon port i siguin escoltades i resoltes, hem acordat:
DECLARACIÓ A FAVOR DEL PATRIMONI NATURAL DE CATALUNYA
DECLARACIÓ A FAVOR DEL PATRIMONI NATURAL DE CATALUNYA
http://defensapatrimoninatural.wordpress.com/declaracio/
LES ENTITATS I PERSONES SOTASIGNADES, PREGONAMENT PREOCUPADES PER:
- El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya, que ja ha traspassat totes les línies vermelles.
- El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals (com directives europees o plans de conservació d’espècies) que fan referència a la conservació del patrimoni natural.
- Les retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d’un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior.
- L’estrangulament de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat, o gestionats per consorcis dels quals la Generalitat formava part, que han patit la reducció dels equips gestors, la dràstica retallada o eliminació dels serveis d’informació i educació ambiental, i de les brigades de manteniment, i tres anys consecutius sense cap inversió, que ha afectat també els centres de recuperació de fauna salvatge.
- L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat, amb comptadíssimes excepcions.
- Les evidències d’empitjorament i de pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges) ja identificades en l’avaluació de l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits de 2004, fins i tot a l’interior d’espais naturals de protecció especial. I tot plegat, en un moment de sobrefreqüentació del medi natural, que requeriria una gestió adequada a la capacitat de càrrega.
- Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya, que han palesat els dos informes publicats per la Institució Catalana d’Història Natural el 2010 i 2013, avalats per la millor informació científica disponible.
- L’escàs ressò que han tingut els informes del Consell de Protecció de la Natura en les polítiques de gestió i conservació del patrimoni natural del govern de Catalunya i, en particular, els darrers informes sobre la gestió dels espais naturals protegits.
- La supressió de molts programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural, que dificulta o impedeix avaluar les tendències i l’impacte de les polítiques públiques que hi incideixen.
- La falta de reconeixement de les enormes oportunitats socials i econòmiques que el patrimoni natural comporta, i l’absència d’estratègies i accions efectives per a desplegar-les.
De moment no se instaurarà el carnet de boletaire al Ripollès
De moment no se intaurarà el carnet boletaire al Ripollès
La sala de plens del consell comarcal del Ripollès va acollir la tercera reunió amb diversos representants públics i privats del territori per definir que es fa amb el carnet boletaire. Tot i que la proposta ha estat molt ben rebuda en general, sembla que encara no hi ha el consens adequat per extendre-ho a boscos de titularitat municipal i privada. El que si que es crearà si o si a curt termini és la comissió de treball per implantar el carnet més endavant.
En el termini màxim de quinze dies, es crearà una comissió tècnica de treball per decidir com s’implanta el carnet de boletaire a tot el Ripollès aquest 2014. L’objectiu és que hi ha hagi representats el màxim nombre de propietaris de boscos tant públics com privats perquè la mesura tingui èxit.
El que ja s’ha avançat és que la gestió anirà a càrrec de l’empresa pública de la Generalitat, Forestal Catalana, que assumirà el finançament de diversos aspectes com la senyalització. El que és una incògnita és quin preu tindrà el carnet. Precisament, el grup comarcal del PSC espera que la mesura no suposi un perjudici pel sector hoteler i de restauració. Els socialistes van reclamar que el consell demani alguna contraprestació al govern català per acceptar duu a terme aquesta prova pilot a la comarca.
Intolerable
Intolerable
Escuchamos muchas veces decir a los propietarios forestales: que los boletaires estropean los bosques y que lo dejan todo lleno de mierda…
¿Qué deberíamos decir o hacer los boletaires delante de esta situación?
Bosque sucio
Sinceramente creo que deberíamos denunciar… Yo personalmente no lo haré… Pero los Guardas Forestales ¿están?...
Legalmente no pueden hacerlo... Pero nadie les controla?
Colocando vallas al campo…
Colocando vallas al campo…
He recogido esta noticia publicada en el diario DIAGONAL GLOBAL (Diagonalperiódico.net) donde hablan de la cada vez más extendida, privatización de los caminos públicos que acceden a las fincas privadas e incluso a pueblos enteros, enclavados dentro de las fincas particulares.
Me parece un tema muy preocupante, porque aún reconociendo el derecho a la propiedad privada… las leyes no les permiten el cierre de caminos de acceso a las mismas cuando estos son considerados de uso y dominio público.
Derechos ancestrales de paso, son violados impunemente por los nuevos caciques y terratenientes, que con su poder económico, que no legal, hacen y deshacen a su antojo, muchas veces con la connivencia de Ayuntamientos e incluso Administraciones Autonómicas.
Colocando vallas y puertas en las fincas y caminos… "Colocando vallas al campo"
En qué afectará esto a todos los aficionados boletaires? Pues es bien claro… en algunas zonas la excusa para cerrar los caminos y los accesos a los bosques ha sido la caza y los cotos privados… Y en nuestro caso, serán los cotos de setas y la preservación de los espacios naturales… Pero no para impedir el expolio de los bosques, sino para privatizar su explotación…
Nos están robando lo que es nuestro… Y algunos no solo lo permiten, sino que además, lo justifican…
Tradición y cultura boletaire en Catalunya
Tradición y cultura boletaire en Catalunya
Es un fenómeno cultural creciente en el panorama socio-económico de Catalunya.
Cada año es mayor el número de personas abocadas a una afición tradicional en nuestro país, como es la de los boletaires, y cada vez es mayor el impacto social que esta afición provoca.
Cosa que supone también un fuerte impacto económico sobre el país. Ya sea mediante la proliferación de restaurantes, casas rurales, mercats de bolets y fires, que se extienden cada día más sobre nuestro territorio, entorno al fenómeno boletaire.
Antaño la afición se transmitía dentro de la cultura familiar (de padres a hijos). Mi padre me llevaba con él, cuando yo tan solo tenía siete años en tren, a Torreblanca y Vacarises para buscar bolets…
Yo recuerdo de aquella época, que éramos solo unas cuantas personas de mi pueblo, las que madrugando el domingo, nos acercábamos a una buena zona boletaire en aquel tiempo… De aquello hace más de 50 años.
Bolets de pagament…
Bolets de pagament…
Máquina expendedora de tiquets en Saravilló (Huesca) Pista 3,0 € Bolets 6,0 €
Se va acercando la fecha en que pondrá en marcha el proyecto y de momento ni se han dignado a escuchar a los aficionados... Pero es que los aficionados boletaires, también vamos muy lentos… Hasta que nos encontremos de morros con todo este pastel ¿No responderemos?
En la Vall d’Aran ya ha comenzado una polémica y rocambolesca regulación, que solo permitirá recoger setas a los residentes y personas que pernocten allí… ¿Qué pasaría si el resto de comarcas hiciesen lo mismo?
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/bolets-pagament-3242900
Batalla perdida
Batalla perdida
Todos los boletaires que tenemos una cierta edad y que hemos vivido la evolución del mundo de las setas, mejor dicho de los aficionados boletaires… Podremos recordar detalles que para los neófitos micófilos, ahora parecerían inverosímiles.
Cuando hace unos años, no existían los medios de transporte actuales… la gente aficionada a los bolets, salía por sus entornos para buscar setas, o como mucho, cogía el tren para poder ir a los bosques más próximos cerca de las estaciones ferroviarias… Actualmente todo esto ha cambiado y quien más quien menos, dispone de un automóvil, o incluso algunos privilegiados de autos 4X4, que les permiten acceder a una diversidad de bosques que hace unos años hubiese sido impensable…
Què és una Associació?
Què és una Associació?
És la unió d'un grup de persones que s'uneixen per defensar uns interessos comuns, com ara els seus drets. A més també pot prestar serveis (punts d'informació, assessorament, etc.) I realitzar activitats. Té capacitat jurídica pròpia i per tant pot accedir a subvencions i ajudes d'institucions públiques i privades.
Per què crear una associació?
Són també molts els motius que hi ha per constituir una associació legal de boletaires, però el principal és la unió per a una millor defensa dels nostres drets i interessos. A més no s'entendria una associació que no organitzarà activitats i prestarà serveis als seus associats.
¿Gracias a la Administración?
¿Gracias a la Administración?
Quizás algún día, le tendremos que dar gracias a la Administración catalana…
Por primera vez en la historia micológica y del asociacionismo de Catalunya, los boletaires aficionados a esta cultura... Hemos empezado a organizarnos en asociaciones y en una federación que nos aúna. Y todo esto, para poder defenderla delante de las agresiones de tipo regulador, encaminadas a la mercantilización de nuestro derecho cultural.
La cultura boletaire, se ha ido transmitiendo de padres a hijos a lo largo de centenares de años y en su desarrollo, nunca ha supuesto ningún problema para la naturaleza, ni para la defensa de los intereses particulares de los propietarios forestales, que la han aceptado siempre como un derecho adquirido por la ciudadanía y que no perjudicaba para nada a la explotación de sus fincas, en cuanto al aprovechamiento ganadero y forestal de la mismas.
Si bien es cierto que en los últimos años, esta cultura boletaire ha ido ganando muchos adeptos… Lo que algunos intentan vendernos como masificación. No es cierto que haya supuesto un problema grave para los bosques o para los intereses de los propietarios forestales… sino al contrario, ha supuesto el crecimiento de una economía local ligada al mico-turismo, que cada vez más, ha hecho resurgir a las deprimidas zonas rurales dotándolas de una nueva economía y de nuevas fuentes de ingresos…
Pero claro… cuando tenemos delante “a la gallina de los huevos de oro” ¿Por qué esperarnos a que vaya poniendo? Si la matamos! le sacaremos todos los huevos de golpe y nos haremos ricos…
Creo que la Administración catalana está cayendo en este error y mediante leyes arbitrarias, claramente recaudatorias… Pretende que nosotros, los aficionados boletaires “les hagamos de oro” ¡Nada más lejos de la realidad!... Y como no tengan mucho cuidado en sus acciones, van a destruir una parte muy importante de nuestra cultura y de la economía catalana…
Gerardo Esteban
(President de la Associació Boletaire Independent)