Inici
On Surten Els Bolets? On Trobar-los?
On Surten Els Bolets? On Trobar-los?
Con la inestimable colaboración de mis amigos de
boletaires.cat SirAlejo y AdriàBolet
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El rovelló Pinetell (Lactarius deliciosus)
Se asocia: Con cualquier tipo de pino, desde el pino negro (Pinus nigra) del Pirineo, hasta el pino blanco (Pinus halepensis mill) de la costa. También a algunos arbustos como son: El Enebro (Juniperus communis), Madroño (Arbutus unedo) Brezo (Erica vulgaris) o el boj (Buxus sempervirens).
Pino negro
Pino blanco
Tipo de suelo: Prefiere y es más abundante en suelos silíceos. Aunque también sale en suelos calcáreos.
Suelo silíceo
Suelo calcáreo
El "Truquillo": es un bolet que si es vol trobar en abundància sempre s'han de mirar arbres joves, de menys de 15 anys i de més de 2 anys. Al ser bolets del segon estadi, s'han de buscar allà on acaben les arrels que acostuma a coincidir on acaba la copa de l'arbre. Es un bolet que prefereix les obagues i els boscos més aviat humits. Les carenes dels boscos són un bon lloc també, ja que són zones on acostuma a haver-hi Pins joves. Boscos que reben una forta explotació forestal o "estassades" puntuals també són bons llocs on trobar-los, així com plantacions de pins. Els boscos oberts amb moltes clarianes també són força ideals, així com marges de camins o zones estassades. No els busqueu en boscos tancats i vells.
La Temporada: el trobem al Pirineu a cotes altes a partir del mes de Juliol fins a Setembre. Al Pre-Pirineu, la Catalunya Central i a mitja muntanya surt de Setembre a Novembre i al Litoral i Pre-Litoral el podem trobar d'Octubre a fins hi tot Gener.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rovelló de Sang (Lactarius Sanguifluus):
S'associa: en general en pinars oberts i esclarissats, sobretot del interior, en solanes. Es troben com bé he dit sota pins, com pi roig, pi blanc, pinastre, pi pinyoner, també se'n fan en matolls i arbustos com el ginebre, l'arboç, el boix i el bruc.
Tipus de sòl: es molt abundant en terrenys calcaris, tot i que també pot sortir en alguna font natural de terra calcaria en mig d'un terreny silici. Les zones de la meseta, són ideals per aquest rovelló.
"El Truquillo": Busca en pins joves, són bolet del segon estadi, com bé va explicar el nostre mestre Sir Alejo. Es un bolet que si està a prop de alzines o de molta fullaraca, s'ha de guaitar bé perquè depenent el color de la fulla, coincideix molt amb el barret. Sota pins fa un bultet de pinassa, que a vegades assoleix un to blanquinós molt suau, mireu allà, probablement hi hagin rovellons ja que el color blancos es el color de les espores.
La Temporada: la temporada comença a principis d'octubre, i si les temperatures són ideals al setembre més les pluges corresponents, a finals de setembre ja poden treure el cap alguns exemplars, i la seva temporada finalitza a finals de desembre, tot i que a vegades si el temps acompanya, s'allarga fins ben entrat el gener, fora d'aquest marges si les temperatures i la pluja són ideals, també se'n poden trobar al Febrer, o a la primavera en zones molt concretes i especials. Es un bolet que si la pluja i escasseja no surt i un bolet, que si el vent el sent el fa asseca molt i fins al punt de que no es pot menjar, ja que si l'hidratem no val la pena menjars'el
Curiositats: es un bolet que pot assolir la mida d'un cèntim en hores, però el seu creixement fins la mida gran no tarda gaire. El Rovelló de Sang (Lactarius sanguifluus), es molt més bo culinariament que el lactarius deliciosus.
Com a experiència personal dir que l'he trobat abundantment sobretot en boscos de Pi Roig. També l'he trobat però en menys quantitats sota Pi Pinassa i Pi Blanc. En general el Rovelló es comporta com un Pinetell però es molt més exclusiu. No surt a tots els tipus de Pins com el Pinetell. Exclusiu de terrenys calcaris per exemple, és més excepcional i és amant de les temperatures suaus. I perque ens fem una idea de on surten a vegades els noms populars ens poden ajudar i molt:
Lactarius deliciosus = Pinetell = Rovelló d'Obaga
Lactarius sanguifluus = Rovelló = Rovelló de Solana
Això no sempre és així, però "a grosso modo" si! Els Rovellons volen caloreta, llocs oberts on entri la llum i l'escalfor solar. Es un bolet escás i en perill d'extinció a bona part d'Europa. En canvi és abundant a la Península Ibèrica.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rovelló de Vi (Lactarius Vinosus)
S'associa: en general en pinars oberts i esclarissats del interior i de la costa, al principi de temporada en obagues, a final de temporada en solanes amb molt de sol. Es troben com bé he dit sota pins, com pi roig, pi blanc, pinastre, pi pinyoner, en alguns esteperars càlids de la costa, també se'n fan en matolls i arbustos com el ginebre, l'arboç, el boix i el bruc.
Tipus de sòl: es molt abundant en terrenys silicis. Les zones de la costa catalana són ideals per aquest rovelló.
"El Truquillo": Busca en pins del tercer estadi. Es un bolet que te el barret d'uns tons vermellosos molt forts, d'aquí ve el nom de rovelló de vi, pels tons fort i la llet tant color vinos que té. També bé la diferencia del rovelló de sang, ja que aquest rovelló té el barret molt vermellos i el Sanguifluus, el té en tons més clars tirant a blancós. Quan es troba sota pins, fa un bultet de pinassa igual que el lactarius sanguifluus, que avegades assoleix un to blanquinós molt suau, mireu allà, probablement hi hagin rovellons, ja que el color blancos es el color de les espores.
La Temporada: la temporada comença a principis d'octubre i si les temperatures són ideals al setembre més les pluges corresponents, a finals de setembre ja poden treure el cap alguns exemplars i la seva temporada, finalitza a mitjans de desembre, tot i que si el temps acompanya es pot trobar a finals de desembre, fora d'aquest marges, si les temperatures i la pluja són ideals, també se'n poden trobar en zones molt concretes i especials. Es un bolet que necessita que plogui per a néixer, i també s'asseca força quant els vents són secs això fa que no valgui la pena hidratarlo, ja que no val molt la pena menjars'el rehidratat.
Curiositats: es un bolet, que pot assolir la mida d'un cèntim en hores igual que el Sanguifluus, i assolir la mida gran en pocs dies. El Rovelló de Vi, (lactarius vinosus), es molt més bo culinariament que el lactarius deliciosus, quieticolor i salmonicolor.
La majoria de boscos del Litoral no tenen ni cap explotació forestal ni bestiar pastant i fermentant els boscos. I a més, molt pocs reben neteges i estassades forestals. Això fa que els boscos siguin vells, tancats, espessos de vegetació, bruts en general...l'infern dels Rovellons en poques paraules. Per això, hi ha algunes zones del Litoral que si realment es volen trobar Rovellons Vinaders (Lactarius vinosus) i Pinetells (Lactarius deliciosus) es interessant no "emboscar nos", buscar bolets als marges dels camins...sota dels matolls, al costat dels arbres més pròxims al camí, sota la fullaraca dels marges, etc...Per contrari, els boscos que reben una explotació forestal els hi entra més llum, neixen nous arbres petits, a vegades fan reforestacions parcials amb arbres joves... el paradís dels Rovellons. I si a sobre, en aquests boscos hi pastura bestiar doncs manté l'herba a ratlla, ben talladeta i fertilitza el subsòl...en definitiva fa que el bosc sigui més humit. El Berguedà per exemple, hi ha zones on es pot veure això...Ara bé, les Trompetes (Craterellus cornucopioides), per dir algun bolet, prefereixen boscos tancats.
El Rovelló Vinader es reconeix per ser vermellós "viu" amb coloracions verdes per sobre i vermell fosc/morat per dintre.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Llanega Negra (Hygrophorus latitabundus)
S'associa: sobretot amb el Pi Pinassa (Pinus nigra), un Pi molt comú al centre del País com al Solsonès, l'Anoia o el Bages. Aquest Pi el reconeixereu per la gran quantitat escandalosa de "pinassa" al terra.
Si es vol trobar en abundància a la terra baixa es recomanable visitar boscos mixtos de Pi Blanc i Alzina o simplement a boscos de Carrasca (Alzina). En boscos humits i terrenys lleugerament inclinats. A Pi Roig es més aviat escasa, tot i que també se'n fan.
Tipus de sòl: es exclusiva de terrenys calcaris. Si la trobeu a terreny silici és que segurament esteu a sobre d'un aflorament de naturalesa calcárea.
La Temporada: Surt, sobretot a la tardó, depenen de les pluges i temperatura, es pot començar a trobar a principis d'octubre, tot i que la seva fructificació, es més normal que comenci a mitja temporada, cap al novembre i que acabi a fins de temporada, si el temps es bo, a finals de desembre. Si el temps a la primavera es l'ideal, estranyament es pot trobar alguna, però en casos i llocs molt excepcionals.
"El Truquillo": es interessant i recomanable, si realment es vol fer una molt bona collita, anar resseguint tots els matolls de Ginebre (Juniperus communis). S'amaga molt i molt bé dintre d'aquests matolls punxaguts, formant erols de fins a 50 o 60 exemplars. No les cerqueu a boscos joves, es un bolet del tercer estadi, com els Ceps, així doncs busqueu-la en arbres de més de 15 anys i aprop de la base del peu, sovint amagada entre l'herba o entre els matolls
PD: Que es això dels "estadis" dels bolets?
Bolets primer estadi: s'associen amb arbres de menys de 2 anys
Bolets segon estadi: s'associen amb arbres de entre 2 i 15 anys (surten allà on s'acaben les arrels, on s'acaba la copa de l'arbre)
Bolets tercer estadi:s'associen amb arbres de més de 15 anys. (Surten a prop de la base de l'arbre)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fredolic
Tricholoma terreum (Fredolic) y Tricholoma scalpturatum
Se suelen confundir frecuentemente las dos especies y se denominan popularmente del mismo modo en Catalunya (Fredolic) En otras partes como Castilla, es conocido también con el nombre de (Ratón o Negrito) y el País Vasco (Ziza-arre)
Crece principalmente en zonas de pineda y otras coníferas, pero se pueden encontrar también en bosques mixtos, sobre todo la especie Tricholoma scalpturatum.
Es una seta que prefiere los espacios abiertos en los claros de los bosques y sobre los bordes de caminos o donde se ha removido terreno, creciendo en forma gregaria junto a numerosos individuos…
Se suele asociar a zonas donde crecen también setas como la Llenega Negra (Hygrophorus latitabundus) en terrenos calcáreos, aunque también puede crecer en otros tipos de terreno cuando ya está avanzada la estación. Es una de las últimas setas de la temporada.
No confundir con Tricholoma pardinum, de aspecto más robusto y macizo, pero venenosa…
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Trompeta (Craterellus cornucopioides)
Se asocia: Generalmente a zonas muy húmedas, rieras, obagues y a zonas con mucha hojarasca y humus. Sabiendo esto se tienen que buscar normalmente, bajo robles, encinas, castaños, avellanos, zonas de bosque mixto y hayedos, donde es especialmente abundante.
Tipo de suelo: Prefiere los suelos arcillosos de naturaleza calcárea, aunque también abunda en suelo silíceo. En terrenos graníticos como los del Parque Natural del Montnegre-Corredor, La comarca de La Selva y El Parc del Montseny, encuentran la zona ideal.
“El Truquillo”: La parte subrayada de arriba ya es un buen truco, pero básicamente es la paciencia y la buena observación del terreno, la que nos permitirá localizarlas, pues están muy mimetizadas con el terreno y la hojarasca. Si andamos rápido, seguro que no veremos ninguna… Salen en grupos numerosos, por lo que una vez localizada una, ¡Atención! seguro que hay más…
La temporada: Comienzan a aparecer en octubre. Aunque en el Pirineo se pueden encontrar hasta en julio de forma puntual. Es una seta típica de noviembre y diciembre, no le afecta demasiado el frío, pero si la falta de lluvia.
Curiosidades: Esta seta tiene un crecimiento bastante lento y puede tardar semanas en empezar a deteriorarse. No es aconsejable comer demasiada cantidad de ellas, porque pueden ser indigestas y causar obstrucciones intestinales.