Formulari d' Accés

Ultims Comentaris

Usuaris Online

Entrevista Gerardo Esteban (Associació Boletaire Independent) en la revista Cesta y Setas

http://www.cestaysetas.com/entrevista-gerardo-esteban-associacio-boletaire-independent/

Tenemos el placer de entrevistar a Gerardo Esteban, presidente de la Associació Boletaire Independent, en Cataluña. Gerardo es un boletaire que junto a un grupo de personas y amigos decidieron montar la asociación, ahora Cesta y Setas se pone en contacto con él para saber un poco más de él, la asociación y de la Cataluña setera.

La pregunta obligada de toda entrevista en Cesta y Setas: ¿Quién es Gerardo Esteban y porqué es “boletaire”?

Pues eso justamente, soy un boletaire… Nací hace 59 años en un pequeño pueblo de Catalunya llamado Sant Vicenç de Castellet, y mi padre me introdujo ese “gusanillo” que llevamos todos los boletaires, de bien pequeño íbamos en el tren a buscar setas a Vacarisas y Torreblanca… Y esta afición ha ido creciendo con el tiempo.

 

¿Porqué se decidió montar la asociación? ¿Cuando fue esto?

Hace un par de años, quizás un poco más, comenzaron a “sonar las campañas” sobre que se quería instaurar una tasa, para poder recoger setas en Catalunya. Entonces creímos que ya era hora de que los boletaires nos empezásemos a organizar, para poder defender nuestros derechos. A razón de esa iniciativa el día 8 de febrero del año 2014, se realizo la Primera Trobada de Boletaires de Catalunya, se creó XARXA – Federació d’Entitats Boletaires i Micològiques de Catalunya, y así de la mano de esa idea nació la Associació Boletaire Independent.

El día 22 de marzo del 2014 se celebró el acta constituyente y desde entonces disponemos de una página web y de una página del fecebook donde nos podéis encontrar: http://associacioboletaireindependent.cat/index.php/ca/

https://www.facebook.com/groups/AssociacioBoletaireIndependent/

La seguretat a la muntanya. Què fer en cas de patir un accident?

https://www.feec.cat/

http://rubiinforma.com/2015/01/els-bombers-el-cat112-premiats-per-la-federacio-dentitats-excursionistes-de-catalunya/

Els GRAE (Grup d’Actuacions Especials) dels Bombers de la Generalitat ens recorden en aquest article quatre consells bàsics en el cas de patir un accident. Uns consells que tot i ser de sentit comú, no està de més que tornem a posar sobre la taula...

Avui dia, la pràctica d’activitats a la muntanya, tant a l’hivern com a l’estiu, ha augmentat considerablement, ja sigui per la major accessibilitat a aquest entorn natural com per la seva  popularització. Malauradament, aquest augment ha suposat que hi hagi hagut un increment d’accidents a la muntanya. Durant el 2009, els Bombers de la Generalitat van realitzar 416 serveis de rescat i salvament de persones en l’entorn natural, és a dir, un 26% més de serveis que l’any 2008 que se’n van fer 330.

És per això, que considerem vital donar a conèixer tot un seguit de recomanacions per si durant la pràctica d’una activitat en aquest àmbit ens trobem en situació d’emergència. El primer que cal tenir en compte és que les condicions meteorològiques a la muntanya són molt variables. Amb la qual cosa, si la situació es complica i el temps no permet realitzar l’activitat amb seguretat, és molt millor renunciar-hi que no pas arriscar-s’hi. És a dir, com a norma general cal tenir present que l’important és anar a la muntanya per gaudir-ne i, per tant, per tornar-ne sa i estalvi.

Els accidents greus més habituals en els que intervenen els equips de rescat dels Bombers de la Generalitat s’engloben principalment en quatre tipologies que estan configurades en campanyes específiques de consells de seguretat: “l’entorn de neu” on principalment destaquen els allaus; “l’entorn aquàtic” on cal ressaltar els accidents en barrancs i canals (tenen especial importància els accidents en zones no habilitades pel bany com són els canals de reg); els que fan referència a “l’entorn de l’alpinisme i l’escalada”; i, finalment, el grup de les “recerques de persones”, que és el més nombrós en quant a serveis i, alhora, el que en moltes ocasions es desenvolupa en unes condicions climatològiques difícils de boira, neu i baixes temperatures.  I és que, en tota activitat de muntanya, el risc existeix i, per això, en cas de veure’ns implicats en un accident cal tenir en compte el concepte PAS que és l’acrònim de tres paraules: Protegir, Avisar i Socórrer. Aquest concepte, en la mesura de les nostres possibilitats i coneixements, cal que el complim sempre, especialment a l’hivern que el factor meteorològic i les poques hores de llum poden perjudicar més un accident.

 El bosc centenari de Bagues de Riu, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a punt de ser talat.

novaculturadelterritori

Les entitats signants, desconcertades per l’incompliment del mandat del Parlament de Catalunya 6 mesos després d'aprovar-se. 

Les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural de Catalunya i altres entitats del país volem mostrar el nostre desconcert davant la imminent tala d’un dels darrers boscos centenaris de Catalunya, el bosc de Bagues de Riu al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ens sorprèn que s’hagi subhastat la fusta d’aquesta emblemàtica avetosa amb exemplars d’entre 140-160 anys. 

Bagues de Riu és una de les avetoses més madures i de major interès científic del país. És inclosa a l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya elaborat pel CREAF per encàrrec de la Generalitat de Catalunya entre 2008-2011. Aquest bosc centenari podria ser tallat en un dels seus rodals en els propers dies.

Algunes de les entitats signatàries de la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya hem decidit fer-ne el recordatori que podeu llegir a continuació. Les entitats, organitzacions i col·lectius que ho volgueu subscriure podeu respondre a aquest correu indicant el nom de l'entitat i del portantveu que escriu en nom d'ella.

D’acord amb la Declaració a favor del Patrimoni natural de Catalunya, donada a conèixer el passat mes d’abril de 2014, presentada en compareixença al Parlament de Catalunya, enviada a diversos responsables del Govern de la Generalitat de Catalunya i presentada personalment al mateix president de la Generalitat, les entitats sotasignades, constatant que el patrimoni natural del país es veu desatès en les seves necessitats més bàsiques,

RECORDEM LES PREMISSES DE LA DECLARACIÓ A FAVOR DEL PATRIMONI NATURAL

  1. Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, revertint, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen. Mesurar anualment el que s’hi destina i retre’n comptes amb transparència a la societat
  2. Mantenir, o recuperar quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural que han de permetre avaluar-ne l’estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i fer-ne públics els resultats anualment.
  3. Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D'aquesta manera, l'acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se'n beneficien.
  4. Impulsar la consolidació d'una administració pública moderna i eficaç, que superi les greus disfuncions actuals i dotar-la dels mitjans necessaris per garantir-ne l'efectivitat.
  5. Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural: la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i l’Estratègia Catalana de Conservació de la Biodiversitat, i que concretin els acords del Conveni de la Diversitat Biològica, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya.
  6. Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus.

Seguiment de la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya

Segon comunicat de les entitats convocants

Les entitats convocants de la Jornada del 29 de març, en què es va presentar la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, us informem de les novetats que han tingut lloc des del primer comunicat que vam emetre el 31 de maig: 

·         Segueix creixent el nombre d’entitats i persones adherides a la Declaració.

·         El 6 d’abril, tres portantveus de la Declaració van comparèixer a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya per exposar-ne les raons i el contingut. Van intervenir-hi Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció, en representació de les entitats ecologistes; Susana Pascual, del COAMB, en nom dels col·legis professionals, i Josep Maria Mallarach, des de l’àmbit acadèmic. Tota la compareixença va ser transmesa pel canal de TV del Parlament.

Temps de bolets
 
 

Desprès d’un llarg i calorós estiu

ens arribarà la desitjada tardor...

Ara es temps de bolets, si senyor!

El nostre esperit boletaire ja reviu

 

i preparant els estris somriu.

Durem el bastó de la ma, amb amor

del braç ben penjat el cistell, sens rubor

caminant per un bosc que esta viu...

 

On els bolets sortiran com a tals

i nosaltres sent bons boletaires

els gaudirem com “animals”...

 

Això sí, sempre cuidant-nos i molt

de no malmetre i respectar la natura.

Unes vegades sols i d’altres amb els amics...

 

 

Cercarem els bolets, que son ben bonics!

 
 

Nous boletaires

Tots els boletaires que ens considerem "mig experts" en la identificació d'alguns bolets, no hem d'oblidar que un dia, també vam ser novells.

Boletus satanas

Últimament en el grup del Facebook de l'Associació, estic detectant l'entrada de moltes persones que s'interessen per conèixer si un bolet és comestible, o no, i col·loquen una foto més o menys encertada de la mateixa.

No he de recordar-vos de la dificultat d'identificar un bolet per una foto, i més encara quan aquesta, no compta amb la qualitat adequada, falten detalls i no podem apreciar ni la textura, l'olor, sabor, etc. O sigui que recomanaria no assegurar res, ni afirmar que es tracta d'una o altra espècie, per la responsabilitat que això suposa.

Podem orientar cap a una espècie determinada, o deixar enllaços a diferents bolets similars, mai afirmar. Que sigui el propi neòfit, el que decideix si és o no és determinada espècie, o si la pot menjar o no. A poc a poc aniran adquirint el coneixement necessari per ser un bon boletaire.