Formulari d' Accés

Usuaris Online

Hi ha coses que semblen òbvies, però el que per a alguns, és de calaix ... per a altres, no deixa de ser una novetat.

Molts dels boletaires diuen que: els rovellons del seu terreny, saben millor que els de Sòria (per exemple). El que possiblement no saben els boletaires neòfits, és que hi ha diferents tipus de rovelló depenent del terreny on creixin.

Hi ha diverses classes de rovelló i aquestes, difereixen molt en la seva qualitat, així per exemple: Mai seran iguals, un rovelló que creix en terreny silici, com el Rovelló vinader (Lactarius vinosus) o el Rovelló de sang (Lactarius sanguifluus) que creix en terrenys calcaris, o si els comparem amb el Rovelló pinetell (Lactarius deliciosus) que creixen en tot tipus de pinedes.

Hay cosas que parecen obvias, pero lo que para algunos, es de cajón… para otros, no deja de ser una novedad.

Muchos de los boletaires dicen que: los robellones de su terreno, saben mejor que los de Soria (por ejemplo). Lo que posiblemente no saben los boletaires neófitos, es que hay diferentes tipos de robellón dependiendo del terreno en donde crezcan.

Hay varias clases de rovelló y estás,difieren mucho en su calidad, así por ejemplo: Nunca serán iguales, un rovelló que crece en terreno silíceo, como el Rovelló vinader (Lactarius vinosus) o el Rovelló de sang (Lactarius sanguifluus) que crece en terrenos calcáreos, o si los comparamos con el Rovelló pinetell (Lactarius deliciosus) que crecen en todo tipo de pinedas.

Lactarius vinosus

 

Lactarius sanguifluus

Lactarius semisanguifluus

Lactarius deliciosus

Aquestes espècies són les més apreciades pels boletaires, encara que després, depenent del tipus de terreny, podem trobar algunes diferències entre elles, així per exemple: Si el terreny és de sorra molt fina, ens trobarem amb un bolet més "terrosos". Per tant i encara que es tracti de la mateixa espècie de rovelló, depenent del terreny i sobretot de la vegetació que troben en l'entorn, poden saber-nos millor o pitjor. Un Rovelló Vinader, de Vacarisses o Torreblanca, en terreny silici o descalcificat, de pi pinyoner, nascut entre les branques de romaní, res a veure amb la resta ...

Estás especies son las más apreciadas por los boletaires, aunque después, dependiendo del tipo de terreno, podemos encontrar algunas diferencias entre ellas, así por ejemplo: Si el terreno es de arena muy fina, nos encontraremos con una seta más “terrosa”. Por tanto y aún tratándose de la misma especie de rovelló, dependiendo del terreno y sobre todo de la vegetación que encuentran en el entorno, pueden sabernos mejor o peor. Un Rovelló vinader, de Vacarisas o Torreblanca, en terreno silíceo o descalcificado, de pino piñonero, nacido entre las ramas de romero, nada que ver con el resto...

Lactarius salmonicolor

 

Lactarius deterrimus

Lactarius quieticolor

Altres espècies:

Otras especies:

El rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor), que creix en avetoses de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. El (Lactarius deterimus) micorízica casi exclusius d'Abies, sobretot Abies excelsa (Avet vermell), però que també se li pot trobar en torberes poblades de Pinus Silvestrys. El cas del rovelló de pi negre (Lactarius quieticolor), que apareix entre 1.700 i 2.300 metres al sostre forestal de les serres pirinenques. Aquestes espècies, d'inferior qualitat.

A les nostres latituds hi ha moltes més espècies de "Lactarius", però no totes elles són espècies comestibles ... 

Algunes com el Lactarius torminosus, són bastant tòxiques.

El robellón de abeto (Lactarius salmonicolor), que crece en abetales del Valle de Arán, Pallars Sobirà, Alt Urgell y la Cerdanya. El (Lactarius deterrimus) micorrícicos casi exclusivos de Abies, sobre todo Abies excelsa (Abeto rojo), pero que también se le puede encontrar en turberas pobladas de Pinus Silvestrys. El caso del níscalo de pino negro (Lactarius quieticolor), que aparece entre 1.700 y 2.300 metros en el techo forestal de las sierras pirenaicas. Estas especies, de inferior calidad.

En nuestras latitudes existen muchas más especies de "lactarius", pero no todas ellas son especies comestibles...

Algunas como el Lactarius torminosus, son bastante tóxicas.